Rojals - La Bartra

Distància: 6,5 km. Durada: 3 hores 30 mt. Dificultat: Mitja-alta Inici recorregut: Rojals (TV-7042 a 12 km. de Montblanc) Què es pot veure: La pedania de Rojals i el seu entorn, amb vistes de tota la Conca i la Vall. També es veuen restes de masos quasi bé totalment enrunats i d'altres que han estat convertits en allotjaments rurals.

 

Descripció de recorregut
Un cop estacionat el cotxe a Rojals s’ha d’agafar el carrer principal que travessa el poble fins trobar la pista del GR , es veu un senyal que indica el Mas de l’Arlequí (allotjament rural), i per tant s’ha de desviar. S’ha de seguir avall pel mateix camí que condueix al mas. Després d’uns metres de baixada es veu com el camí fa una corba amb angle recte tot seguit d’una baixada molt pronunciada, en aquest punt s’ha de girar cap a la dreta, per un altre camí petit. Es pot veure com just a l’angle de la bifurcació hi ha un pi força significatiu, aquest altre camí no està tan marcat.
Al baixar s’arriba a una esplanada on no es distingeix gairebé el camí que s’ha de prendre per continuar, però es pot veure com a l’esquerra en baixa un de petit i està indicat amb una fita de pedres. Sempre s’han de seguir les fites. A la dreta es troba una petita desviació, per on s’ha de baixar per unes pedres, i a partir d’aquí el camí va fent zig-zag.
S’arriba a un altre punt poc clar. Si s’agafa a mà esquerra per una baixada força pronunciada, s’arriba les restes del mas d’en Britus i si s’agafa a mà dreta, seguint les fites , s’arriba al mas d’en Carles. S’ha de continuar tot recte (per la dreta) pel camí, fins trobar les fites que indiquen que s’ha de girar a l’esquerra i avall. S’ha de seguir el camí fins trobar dos cruïlles seguides, a totes dues s’ha de girar cap a l’esquerra i així s’arriba al mas Gran.
Es pot veure una estreta i pronunciada baixada que condueix al que era un rierol. Seguint les pedres (fita) a mà esquerra i uns metres més endavant es deixa el riu a la dreta.
Un cop s’arriba a la Bartra, s’ha de seguir la senyalització en direcció Farena (pal de fusta) i el PR  . S’ha de girar a mà dreta per un camí petit més abrupte i de seguida es troba la senyal cap al Mas de Caret (allotjament rural).
S’ha de tornar per la mateixa pista i camí fins a la Bartra, de d’on es segueix el PR (Farena - la Bartra - Rojals) que connecta amb Rojals. Comença per un camí de terra, uns metres més amunt es troba una desviació que va cap als Cogullons  (un altre refugi per poder allotjar-se i gaudir de l’entorn natural), però s’ha de seguir recte cap a Rojals  . Més endavant hi ha una petita bifurcació, s’ha d’anar cap a l’esquerra seguint el senyal (hi ha un pal de fusta posat al revés). Aquest camí és de forta pujada fent zig-zag. Quan s’arriba gairebé al cim es veu una nova bifurcació, s’ha d’anar cap a la dreta seguint el   fins dalt de tot. Poc després s’arriba a un camp (anomenat el reposador dels morts), que s’ha de travessar fins la pista que s’ha agafat al principi i que condueix fins al nucli de Rojals.

Informació complementària:
El mas és la institució agrícola bàsica del món feudal, i designa tant l’edifici com les terres i el bosc.
L’inici dels  masos i de Rojals, comptant que el poble fou conquerit  l’any 1151 , degué anar creixent poc a poc. Avui tan sols hi ha 6 masos, tots rehabilitats.
Mas d’en Carles està situat al vessant esquerra del barranc de la Baridana, a la cinglera. Hi ha constància del 1756-1796. Actualment està derruït.
Mas d’en Grau o Gran es troba a la capçalera del barranc. Hi ha constància de 1831. Està derruït tot i que encara es conserven algunes parets.
Mas d’en Britus es localitza al vessant esquerra del barranc. La constància és de 1795. També es troba derruït.
Mas de Caret, sota la Bartra. Té constància de 1786. Actualment ha estat restaurat com a casa rural, dedicat al turisme i presenta un espai idíl·lic pel descans i el confort.
El torrent de la Baridana és especial sobretot per la seva singularitat. Presenta una geologia de tipus silici, combinada amb espectaculars boscos de pi roig. També és característic per la seva fauna, especialment pels rapinyaires rupícules que habiten la zona, sobretot el falco pelegrí i diverses àguiles, la més freqüent la daurada. Els xoriguers són molt fàcils d’observar.
Per recordar:
S’ha de ser respectuós amb el medi, amb els animals i la vegetació, per l’elevat interès ecològic i paisatgístic de la zona.  
No s’han de llençar deixalles (ni cap mena de residu).
No es pot acampar ni fer foc al bosc.
La propietat de la terra és tant pública com privada, però la millora i manteniment d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom

Recomanacions:
Per realitzar aquest recorregut és imprescindible anar ben equipats, amb un calçat esportiu, roba d’abric en cas de venir a l’hivern i abundant aigua si és a l’estiu.

Accions del document