Montblanc - Rojals

Distància: 12,6 km Durada: 5 hores Dificultat: Mitja-alta Inici recorregut: Antiga església de Sant Francesc Què es pot veure: l’ermita de Sant Josep, la Vall i Rojals. Pel camí es troba una vegetació frondosa i diversos rierols. Vistes panoràmiques de la comarca des del mirador de l’església de Rojals.

 

Descripció recorregut:

De l’antiga església de Sant Francesc s’ha d’anar cap a l’avinguda de Manel Ribé i continuar amunt fins trobar la senyalització cap a l’ermita de Sant Josep, per on s’ha de seguir. Al camí poc a poc van desapareixent les cases i en el seu lloc apareixen conreus de vinya i algun petit magatzem o casa. S’ha de seguir tot recte el camí asfaltat amb el senyal del GR171 i en 25 minuts s’arriba a l’ermita de Sant Josep i les seves instal·lacions.
Després de visitar Sant Josep, s’ha de seguir pel camí indicat tot recte, un camí sense asfaltar i rocós. Hi ha un moment que dóna a parar a un camí més ample on es veu un molí groc a esquerra. Es torna a arribar a un altre camí ample i de terra on es veu un senyal de fusta de la casa rural “Molí de la Vall”. Tot seguit hi ha un captador d’aigua. S’ha de creuar per un petit pas sobre el riu a dreta, sempre seguint la mateixa senyalització.
Es troba una pujada bastant forta, amb antics masos a les vores. Seguint per aquest camí ample durant una bona estona, s’ha de desviar a la dreta per un camí més petit, estret i sinuós. Des d’aquí se sent com baixa l’aigua de la muntanya cap al fons de la vall. Seguint sempre els senyals es va endinsant cap  a l’interior del bosc.
El paisatge canvia, es pot apreciar com es va guanyant alçada, hi ha més humitat i la vegetació és més densa. La pujada és forta i llarga, va dibuixant una mena de S o zig-zag. Es veu com a la pujada de l’Obac de la Vall el bosc és realment exuberant: hi ha castanyers, blades i moixeres barrejades amb alzines, pins negrals i rojals, i alguns teixos.
Quan s’arriba dalt de la cinglera, la vegetació s’obre i s’obté una vista de tota la vall d’un costat i de l’altre es veu l’església de Rojals. Encara cal pujar una mica per aquest camí fins arribar a la carretera que entra al poble, la TV-7042.
A la part de darrera de l’església unl mirador des d’on es pot arribar a apreciar tot el barranc de la Vall, fins als camps de la conca. Però cal tenir sort amb el dia i que la boira no impedeixi veure-ho tot ben clar. Es triga aproximadament 3 hores en arribar a Rojals.
La tornada es fa exactament pel mateix camí. La vall té un gran interès paisatgístic i ecològic, i a la tornada es pot gaudir de tots aquells elements que no s’han trobat a l’anada.  Es pot veure el bosc de l’Obac de la vall, les espectaculars cingleres que de forma esglaonada formen el cingle roig i el cingle blanc, i les restes de l’antic poblament dispers que fa endarrerir fins a temps prehistòrics.
També es pot variar una mica i, enlloc de girar pel camí on es veu el molí, seguir recte. Es passa per una zona de cases, es veu Mas Pivert, i a continuació el pilar d’aigua a mà esquerra, monòlit indicador de la canonada que duu l’aigua de la vall fins a Montblanc. Es continua  recte baixant, i on es troba que el camí es bifurca, es gira a mà esquerre, on hi ha unes roques apilonades. Més endavant es gira a la dreta per un altre camí petit que es veu que va en direcció al petit turó que ressalta al terreny i connecta amb el camí d’anada (que anava cap a Sant Josep). S’ha de continuar per aquí per arribar un altre cop al nucli de Montblanc i a Sant Francesc.

 

Informació complementaria:

La Vall és bell racó de la serra de Prades d'una gran diversitat natural amb pinedes, una frondosa vegetació de ribera i nombrosos rierols. En aquesta ruta es recorre tot el Barranc de la Vall fins arribar a Rojals.

 

Recomanacions:

Per realitzar aquest recorregut és imprescindible anar ben equipats, amb un calçat esportiu, roba d’abric en cas de venir a l’hivern i abundant aigua si és a l’estiu.

S’ha de ser respectuós amb el medi, amb els animals i la vegetació, per l’elevat interès ecològic i paisatgístic de la zona.  
No s’han de llençar deixalles (ni cap mena de residu).
S’ha d’anar molt i molt en compte amb l’ús que es fa del terreny. No cal oblidar que l’ermita, tot i ser una instal·lació on es pot dinar o acampar, no deixa d’estar dins el bosc, i no implica que allò es converteixi en una zona de barbacoa lliure o una deixalleria. Sempre existirà un elevat risc d’incendi, i sempre serà un alt valor ecològic que no hem de malmetre.
La propietat de la terra és tant pública com privada, però la millora i manteniment d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom.

Accions del document