Lilla

Situació
Lilla és una pedania situada al sud-est de Montblanc, a 483 metres d’altitud, als peus de la serra Carbonària. El nucli s’estén sota el coll de Lilla, pas natural de comunicació entre Valls i Montblanc, i constitueix un punt limítrof amb la comarca de l’Alt Camp.

Història
Els orígens de Lilla es remunten a l’època andalusina, quan els musulmans hi bastiren un castell amb funcions defensives i de control del coll de Lilla, un eix de comunicació essencial entre Lleida i Tarragona. La primera referència documentada al lloc data de l’any 978, amb el nom d’al-daliya, aliya o alilla, termes d’origen àrab que signifiquen “lloc elevat”.

A inicis del segle XI, cap a l’any 1011, la fortalesa ja hauria estat conquerida pels cristians, tot i que el procés de repoblament no s’inicià fins a mitjan segle XII, en el marc del poblament de la Catalunya Nova. En època medieval, Lilla fou poble reial i formà part del terme, la batllia i la parròquia de Montblanc.

Durant el segle XVII, el poble pagava la meitat dels delmes a l’Església de Tarragona i l’altra meitat a la universitat i al castlà de Montblanc. Al segle XIX es constituí com a municipi independent i, l’any 1850, incorporà Prenafeta com a agregat. Aquesta situació es mantingué fins al 1878, quan Lilla passà definitivament a ser una pedania de Montblanc.

Destaca
L’element patrimonial més rellevant és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’origen romànic, tot i que fou reconstruïda i ampliada al segle XVIII, fet que en defineix l’aspecte actual.

També destaca l’ermita de Sant Fructuós, inaugurada i beneïda l’any 1996. L’absis acull la imatge del sant, obra de l’artista de Vilaverd Joan Rosich Andreu.

Finalment, cal esmentar l’edifici de les antigues escoles i del sindicat de Lilla que conserva una llinda datada de 1610 amb la inscripció “misser Antoni Magrinyà”.