La Guàrdia dels Prats

Situació
La Guàrdia dels Prats és una pedania situada al nord de Montblanc, a 363 metres d’altitud. El nucli s’alça dins la Conca de Barberà, prop de la riba dreta del riu Anguera i a tocar dels principals eixos de comunicació de la comarca. El poble s’estructura sobre un petit puig, amb carrers costeruts que s’enfilen per la falda de llevant. Tot i que no se’n conserven restes del castell, des de la part alta es gaudeix d’una bona panoràmica de l’entorn, tal com ja destacava Palau i Dulcet l’any 1932.

Història
La Guàrdia dels Prats apareix documentada ja al segle XI amb el nom de la Guàrdia d’Ermenir o d’Eremir. A finals del mateix segle pertanyia a la casa senyorial dels Cervera. L’any 1238 passà a mans de Guerau de Vallclara i, després de la seva mort, la seva esposa llegà el domini al monestir cistercenc de Santes Creus, que el mantingué fins a la desamortització de 1835.

Posteriorment, la Guàrdia dels Prats va ser municipi independent fins al 4 de desembre de 1879, data en què s’agregà definitivament a Montblanc.

El poble és especialment conegut per ser el lloc de naixement de Sant Pere Ermengol, mercedari de gran devoció popular. Després d’una joventut marcada pel bandolerisme, es penedí de la seva vida passada i passà els darrers anys al santuari i antic convent de Santa Maria dels Prats, on morí l’any 1304.

Destaca
Un dels elements més rellevants és l’ermita i santuari de Santa Maria dels Prats, documentada ja el 1224. Segons la tradició, Sant Pere Ermengol hi visqué els darrers anys i hi fundà una comunitat de mercedaris. L’edifici actual és fruit d’una reconstrucció del segle XVI.

També cal destacar l’església parroquial de Sant Jaume, documentada el 1185. Destruïda durant la Guerra dels Segadors, fou reconstruïda posteriorment. A finals del segle XVII s’hi va afegir una capella lateral dedicada a la veneració de les relíquies de Sant Pere Ermengol.