El redreçament (s. XVIII-XIX)

Malgrat els estralls de la Guerra de Successió Espanyola (segle XVIII), amb més saqueigs a la vila, i alguna altra epidèmia, riuades i males collites, el segle XVIII comportà el redreçament de Montblanc gràcies al desenvolupament agrícola.

Durant la segona meitat de la divuitena centúria es visqué una veritable explosió demogràfica. Van arribar molts nouvinguts i la població va créixer prop d'un 300%. Això va implica que s'edifiqués una altra vegada: s'alçaren tercers pisos, es recuperaren vells immobles en runes, es construí en horts i a tocar de la muralla, etc.

L'activitat econòmica es multiplicà. La zona del raval es convertí en una incipient zona artesana i industrial, i els conreus de cereals foren substituïts per la vinya, que al llarg del segle XIX s'estengué per tot el terme municipal fins a arribar gairebé el monocultiu.

Les comunicacions van afavorir el desenvolupament econòmic del segle XIX ja que facilitaren les transaccions comercials. S'obriren les carreteres del coll de Lilla (1821) i de Reus (1843) i, finalment, arribà el ferrocarril (1863).

El terme de Montblanc aconseguí el màxim històric de població del 1860 amb 6.628 habitants durant el període anomenat de la Febre d'Or.

Entre 1873 i 1880 es va construir la carretera transversal (actual carrer de la muralla de Santa Tecla), que va substituir el carrer Major com a zona de trànsit i va provocar un nou desenvolupament urbanístic. Es van crear nous serveis com l'enllumenat a gas, la construcció de les primeres voreres, una mínima xarxa de clavegueram, fonts públiques o un nou cementiri.