El creixement (s. XIII-XIV)
El 1170 ja apareix documentat el castell al cim del turó i una mica més avall la primitiva església romànica de Santa Maria.
Durant el segle XII la vila va rebre diferents privilegis i favors reials atorgats per tal d'incentivar el seu creixement i alhora ja disposava d'un mercadal. Però va ser durant el segle XIII quan la vila va viure una expansió urbanística i demogràfica, gràcies a exempcions, prerrogatives, la concessió de fires i mercats. També va tenir lloc la constitució del municipi.
Montblanc va esdevenir cap de vegueria i es va convertir en centre administratiu, politicomilitar i religiós d'una extensa contrada, i en una de les viles més importants del sud de Catalunya. L'activitat principal dels seus habitants era l'agricultura, encara que hi abundaven els menestrals (entre els quals destacaven els drapers).
En aquesta època es van començar les obres dels principals monuments de la vila: l'església de Sant Miquel, els convents de Sant Francesc, la Serra i la Mercè, i els hospitals de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. I també d'alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.
Es poblà el call jueu que, amb el pas dels anys, va adquirir una gran importància econòmica i comercial.
La vila va arribar a la màxima esplendor durant la primera meitat del segle XIV quan es consolidà com una població amb un pes polític important i amb una dinàmica socioeconòmica remarcable. Va esdevenir la setena ciutat de Catalunya on s’hi celebraren, en quatre ocasions, Corts Generals. A més, l’any 1387 es va crear el Ducat de Montblanc.
En el segle XIV es van continuar les obres ja endegades i es van iniciar les més emblemàtiques de la vila: el recinte emmurallat i l'església gòtica de Santa Maria. També es va construir l'església-hospital de Sant Marçal i el palau Alenyà. El municipi va realitzar una millora dels serveis més necessaris com: el cobriment del Riuot (torrent que, en realitat, era la claveguera principal de la vila), banys públics, presó, molins, forns, etc.
Durant la segona meitat del segle XIV la vila va entrar en un llarg període de decadència. Un seguit d'epidèmies i males collites van ser el preludi de tres centúries de recessió.
