Altres contes i llegendes
La Cova del Lladre: el bandoler Joan Serra
Es diu que en una cova propera a la font de la Pasquala, en un lloc avui dia de difícil accés per la gran quantitat de vegetació i pineda que hi ha crescut, hi va viure el temible bandoler vallenc en Joan Serra, mes conegut amb el renom de la Pera. Aquesta cova, si un la coneix bé, és un lloc perfecte per amagar-s'hi, té diverses sales i sortides a l'exterior per indrets d'accés més difícil.
En Joan Pera s'hi va refugiar durant molt de temps. Quan el Sometent va saber del seu amagatall van anar a capturar-lo, però els va poder enganyar ja que coneixia la cova a la perfecció.
S'explica que no fa massa anys s'hi van trobar dues pistoles amagades.
(Extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de Rosa M. Canela)
El Sant Crist de la Sang i el Càstig diví
La Confraria i Congregació de la Puríssima Sang, de Montblanc, tenia a l'església-hospital de Sant Marçal un santcrist que era molt venerat. A la Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936, va ser cremat, però abans de fer cap a la foguera, dos montblanquins amb els fusells van trencar-li les cames, i el van llençar al foc.
Una altra versió explica que abans van fer-ne burla, l'agafaren i col·locaren davant seu la imatge de la Verge dels Dolors, cara a cara, com si fossin una parella, exclamant: "mireu com ballen!", "quina parella més ben avinguda!". Es diu que com que el santcrist era més alt que l'altra imatge, van trencar-li les cames a cops de culata, per seguir el joc. Quan se'n van cansar carregaren totes les imatges en un camió i se les emportaren per llençar-les al riu i cremar-les.
Conten que aquestes dues persones van morir aviat. L'un a la guerra, amb les cames destrossades per un obús, i poc després l'altre, mentre caçava se li va entortolligar l'escopeta, accidentalment li disparà a les cames i morí gangrenat a causa de les ferides. Els fets, en els dos casos, s'interpretaren com un càstig diví per la seva malifeta
(Extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de Rosa M. Canela)
Els estudiants i el Sant Crist de la Sang
Del primer Sant Crist de la Congregació de la Puríssima Sang, s'explica una llegenda que el dataria a començament del segle XVII.
La tradició popular explica que uns estudiants que anaven de pas cap a la universitat de Cervera, en passar per Montblanc van demanar fer estada a ca l'Espanyol, al carrer Major. Quan els amos els llogaren una habitació, els estudiants demanaren que no fossin molestats, i que no els duguessin res de menjar a la seva cambra.
Al cap d'un parell de dies, veient que no se sentien veus ni cap soroll a l'habitació, van forçar el pany de la porta i van trobar un santcrist, però dels estudiants no n'hi havia ni rastre. La imatge va ser portada a l'església, i a partir d'aleshores els de ca l'Espanyol s'encarregaren del seu altar. El Dijous Sant, quan sortia en processó, els homes de la casa n'eren els portadors, i en passar per davant de la casa giraven la imatge de cara, mirant "casa seva".
(Extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de Rosa M. Canela)
Les torres escapçades de Montblanc
Diuen que temps enrere, les torres de Montblanc havien estat escapçades per la seva part superior, com a conseqüència d'un càstig que Poblet imposà a la vila ducal.
Els boscos del monestir eren lloc de constants disputes i baralles entre els habitants de la zona i els guàrdies i monjos de Poblet. Allí els montblanquins anaven a fer llenya, dret que havien assolit a força de reivindicacions. Però sovintel monestir en feia cas omís, perquè se sabia emparat per la noblesa. La indignació per part dels habitants de Montblanc anava creixent, i la gota que va fer vessar el got va ser no sols no permetre'ls agafar llenya, sinó les lesions amb què molts montblanquins tornaven, i la mort de dos d'ells pels guardes del bosc. L'ambient i els ànims es van encendre fins a tal punt que els del poble van prendre la justícia pel seu compte i es van venjar, van matar el guarda del monestir, van causar importants danys al bestiar i al recinte del monestir; cremaren una capella, granges i s'endugueren fruits i animals, enmig d'un combat aferrissat entre els montblanquins i els del monestir. Així, Poblet pagafa la malifeta als habitants de Montblanc. Però la història no s'acabà aquí ni de bon tros; els monjos de Poblet van demanar que el rei castigués Montblanc per l'atac, les destrosses i les morts causades i el monarca, pressionat pel fort lligam amb el monestir, va obligar la vila ducal a pagar una gran multa, i a més va ordenar que fossin escapçades les torres de Montblanc. Aquest enfrontament, sols va ser un de tants que va tenir el monestir amb els pobles de la contrada.