Història de Montblanc

Creixement (S.XII-XIV)

Creixement (S.XII-XIV)

El 1170 ja apareix documentat el castell al cim del turó i una mica més avall la primitiva església romànica de Santa Maria.

Durant el segle XII la vila va rebre diferents privilegis i favors reials atorgats per tal d'incentivar el seu creixement i alhora ja disposava d'un mercadal. Però serà durant el segle XIII quan la vila viurà una expansió urbanística i demogràfica, gràcies a exempcions, prerrogatives, la concessió de fires i mercats. També tindrà lloc la constitució del municipi, la fundació de l'Estudi Major i de les Escrivanies Reials, etc.

Montblanc esdevingué cap de vegueria i es convertí en centre administratiu, politicomilitar i religiós d'una extensa contrada, i en una de les importants viles del sud de Catalunya. L'activitat principal dels seus habitants era l'agricultura, encara que hi abundaven els menestrals (entre els quals destacaven els drapers).

En aquesta època es començaren les obres dels principals monuments de la vila: de l'església de Sant Miquel, dels convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè, i de l'hospital-església de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. I també d'alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

Es poblà el call jueu vora el carrer Riber que, amb el pas dels anys, adquiriria una gran importància econòmica i comercial.

La vila arribà a la màxima esplendor durant la primera meitat del segle XIV quan es consolidà com una població amb un pes polític important, amb una dinàmica socioeconòmica remarcable. Esdevindria la setena ciutat de Catalunya. Se celebraren quatre vegades Corts Generals i es creà el Ducat de Montblanc (1387).

En el segle XIV es continuaren les obres ja endegades i s'iniciaren les més emblemàtiques de la vila com són: el recinte emmurallat i l'església gòtica de Santa Maria. També es construïren l'església-hospital de Sant Marçal i el Palau Alenyà. El municipi va realitzar una millora dels serveis més necessaris com: el cobriment del Riuot (torrent que, en realitat, era la claveguera principal de la vila), banys públics, presó, molins, forns, etc.

Durant la segona meitat del segle XIV la vila entrà en un llarg període de decadència. Un seguit d'epidèmies i males collites van ser el preludi de tres centúries de recessió.